miércoles, 29 de octubre de 2014

Va  de mestres
      “Ser mestre”, sona bé, veritat? Doncs sí, i és el meu objectiu a la vida: aprendre a educar i educar aprenent.    
      L’educació va molt més enllà del simple fet d’ensenyar conceptes i aplicar coneixements, perquè el que és realment és art, ciència i passió, almenys per a mi. Jo vull poder estar a una aula o qualsevol tipus d’espai habilitat per l’ensenyament i poder resoldre qualsevol dubte que tinguin els alumnes, poder guiar-los i compartir junts experiències. Estar atent als interessos de l’alumne ha de ser el meu principal objectiu, així és com ho veig, poder desenvolupar una relació sana amb cada alumne, que hi hagi enteniment i així poder arribar a gaudir descobrint i construint nous estris, metes i amics. Aportar una educació en valors, sòlida i sense mancances, de manera que amb la meva ajuda sorgeixi una persona creativa i sensible de cada un dels alumnes.
      Ser un bon mestre, per començar, es basa en la vocació, una vocació vertadera. Els mestres no som professionals amb una carrera acabada,  el nostre treball és la nostra vida i això exigeix viure en una fase de construcció i aprenentatge continu. Cal saber quan els alumnes ens necessiten, però també hem de saber reconèixer quan nosaltres els necessitem a ells, que ho són tot. La qualitat educativa va molt més enllà d’aconseguir que els alumnes adquireixin uns determinats coneixements, els hem d’ajudar a obrir-se al món. Per ser un bon mestre s’ha de tenir una confiança, que és fonamental, per a que hi hagi una proximitat i un ambient adequat, doncs no formem robots que consumeixen informació, formem persones amb uns valors que els dignifiquen.
      No hi ha res senzill en aquesta vida, però la perseverança és la clau de l’èxit i, a més, és el que tot mestre ha de ser per triomfar. Per a mi, el repte principal avui dia és aconseguir que desaparegui la discriminació entre l’alumnat, i em refereixo al fet que es considerin uns alumnes millors que els altres, doncs això del bon alumne i el mal alumne no és més que un error de reconeixement de la situació, una falta total d’implicació i sensibilitat. Hem de crear una escola creativa, on cada alumne tingui l’oportunitat de desenvolupar les seves competències, les seves habilitats; no podem classificar i etiquetar alumnes com a dolents només per no tenir facilitats en una assignatura, perquè probablement no els haurem ofert totes les alternatives possibles. Tots els alumnes tenen potencial i són intel·ligents, el nostre treball és saber veure quines qualitats tenen i explotar-los, poder extreure una passió sense límits per l’aprenentatge de cada un d’ells. Jo com a mestre sé que he de poder identificar les mancances de cada alumne i guiar-lo per superar-les junts, aportar noves solucions a cada problema que es presenti, educar en estat pur, és a dir, fer camí amb ells. El coneixement mai acaba, els saber no ocupa lloc i cada instant es poden tenir noves experiències i assolir nous reptes dels quals aprendre. Jo vull ser un guia, un amic, en definitiva, vull ser un bon mestre i afrontar cada repte lluitant per una escola millor i una educació de qualitat.

                                                                                                                                                  
 Antonio José Sánchez Ribas, 1er d’Educació Primària

No hay comentarios:

Publicar un comentario