Va de mestres
“Ser
mestre”, sona bé, veritat? Doncs sí, i és el meu objectiu a la vida: aprendre a
educar i educar aprenent.
L’educació
va molt més enllà del simple fet d’ensenyar conceptes i aplicar coneixements,
perquè el que és realment és art, ciència i passió, almenys per a mi. Jo vull
poder estar a una aula o qualsevol tipus d’espai habilitat per l’ensenyament i
poder resoldre qualsevol dubte que tinguin els alumnes, poder guiar-los i
compartir junts experiències. Estar atent als interessos de l’alumne ha de ser
el meu principal objectiu, així és com ho veig, poder desenvolupar una relació
sana amb cada alumne, que hi hagi enteniment i així poder arribar a gaudir
descobrint i construint nous estris, metes i amics. Aportar una educació en
valors, sòlida i sense mancances, de manera que amb la meva ajuda sorgeixi una
persona creativa i sensible de cada un dels alumnes.
Ser un
bon mestre, per començar, es basa en la vocació, una vocació vertadera. Els
mestres no som professionals amb una carrera acabada, el nostre treball és la nostra vida i això
exigeix viure en una fase de construcció i aprenentatge continu. Cal saber quan
els alumnes ens necessiten, però també hem de saber reconèixer quan nosaltres
els necessitem a ells, que ho són tot. La qualitat educativa va molt més enllà
d’aconseguir que els alumnes adquireixin uns determinats coneixements, els hem
d’ajudar a obrir-se al món. Per ser un bon mestre s’ha de tenir una confiança,
que és fonamental, per a que hi hagi una proximitat i un ambient adequat, doncs
no formem robots que consumeixen informació, formem persones amb uns valors que
els dignifiquen.
No hi ha
res senzill en aquesta vida, però la perseverança és la clau de l’èxit i, a
més, és el que tot mestre ha de ser per triomfar. Per a mi, el repte principal
avui dia és aconseguir que desaparegui la discriminació entre l’alumnat, i em
refereixo al fet que es considerin uns alumnes millors que els altres, doncs
això del bon alumne i el mal alumne no és més que un error de reconeixement de
la situació, una falta total d’implicació i sensibilitat. Hem de crear una
escola creativa, on cada alumne tingui l’oportunitat de desenvolupar les seves
competències, les seves habilitats; no podem classificar i etiquetar alumnes
com a dolents només per no tenir facilitats en una assignatura, perquè
probablement no els haurem ofert totes les alternatives possibles. Tots els
alumnes tenen potencial i són intel·ligents, el nostre treball és saber veure
quines qualitats tenen i explotar-los, poder extreure una passió sense límits
per l’aprenentatge de cada un d’ells. Jo com a mestre sé que he de poder
identificar les mancances de cada alumne i guiar-lo per superar-les junts,
aportar noves solucions a cada problema que es presenti, educar en estat pur,
és a dir, fer camí amb ells. El coneixement mai acaba, els saber no ocupa lloc
i cada instant es poden tenir noves experiències i assolir nous reptes dels
quals aprendre. Jo vull ser un guia, un amic, en definitiva, vull ser un bon
mestre i afrontar cada repte lluitant per una escola millor i una educació de
qualitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario